Seguim Caminant :)

A vegades les circumstàncies et fan estar lluny del teu lloc a la vida, però només et fan estar lluny fisicament, la ment i el cor actuen de manera racional i amb concordància de tal manera que recorden per igual i cada  vegada amb més intensitat el dia en que el sentit de la teva vida es va topar per primer cop amb la teva persona, aquell dia, en el qual, sense saber-ho, tot comença anar bé, quan comences a entendre que aprendre a compartir i a estimar és cosa de dues persones que aconsegueixen establir una relació basada en l'amistat, la confiança, el recolzament i l'amor. Aquell dia que aprens que la vida no era com sempre l'havies vist, si no que podia ser millor si trobaves amb qui compartir-la, si trobaves aquella persona amb la qual fer front a totes les adversitats, la mateixa que pots comptar per somriure i a l'hora per plorar, la persona adequada que et fa estar bé amb tu mateixa, que et dona forces, la mateixa que t'agrada cuidar i mimar i que fa que aquest fet et provoqui  la teva felicitat.

Avui fa cinc anys que no sé expressar en paraules tot el que el meu cor batega i el meu cos sent cada dia amb més intensitat.

Gràcies per seguir caminant al meu costat!

T'estimo!