Naufragi

A vegades et sents com un nàufrag al mig del mar, el qual navega amb una barca improvitzada, sense cap destí en concret, sense mapes ni guía, només amb l'aigua i amb el desig que cap mal temporal et faci caure d'aquesta i et quedis en l'intent de trobar terra ferma. És difícil d'esbrinar quina és la terra estable i desitjada si mai l'has pogut trepitjar, si mai l'has tocat amb les teves pròpies mans, si només n'has sentit a parlar i t'ha sonat com aquella cançó que et poses en les teves hores baixes per trobar una espurna de llum dins la teva foscor. A vegades desitjaries escapar, tornar a nèixer i poder triar viure en terra ferma, on l'amor i el recolçament regnin per sobre de tota hipocresia, egoísmes i rius plens de sang freda. En alta mar es viuen dies en calma i dies de temporal, es viuen dies que el sol enlluerna cada petita onada i crea una aigua gairebé cristalina i amb el seu emmirallament et dibuixa un raig d'esperança en aquest naufràgi que sembla que no tingui fi. L'esperança que et recorda que tot i viatjar sobre quatre troncs inestables sempre t'apareixerà una mà estimada per ajudar-te a reconstruir la teva barca o per oferir-te viatjar sobre el seu vaixell i així tenir la companyia desitjada, l'amor i l'efecte que tant t'ha faltat en aquest llarg naufràgi.

I com explicar que durant aquest viatge es pugui conèixer l'amor, l'esperança, la voluntat, l'amistat i es pugui duplicar la qualitat de vida lluny de les teves arrels al bell mig de l'oceà. I com es pot assimilar que en mig d'un mar ple de dubtes, de grans qüestions es pugui trobar part de l'estabilitat dins aquesta odiosa inestabilitat que et fa dubtar fins i tot de la teva persona.

A vegades, i potser massa sovint, no saps com continuar perque no trobes el recolçament necessàri i et sents dèbil per seguir remant. Però a vegades, i molt sovint, reconec que en aquest naufràgi un no hi viatja sol i s'hi pot trobar la millor de les companyies, la qual t'omplirà de força per poder seguir remant a quatre mans.