En ocasions necessites aturar-te, parar els teus passos i sentar-te a reflexionar. Aquestes ocasions en que necessites borrar del teu diccionari personal i viciós paraules com rutina, rellotge, negativitat i autodestrucció. En aquell precís instant en el que tens ganes de tancar els ulls i submergir-te en tu mateix, en reviure't, reconstruir-te i redescobrir-te. Tornar a conèixer aquella persona que conviu amb tu desde que vas nèixer, la mateixa que t'ha vist o sentit plorar i somriure. Aquesta que ha viscut els teus amors i desamors, els teus triomfs i fracassos. La mateixa que un dia vas perdre de vista, que inconscientment vas maltractar, la mateixa que a pesar de tot sempre ha seguit dins teu, copian-te pas a pas la teva existència. I és dificil valorar cada dia tots els esforços i les voluntats, apreciar les petites coses que ens marca la personalitat, a vegades ens oblidem que som nosaltres mateixos els que convivim amb el nostre jo. I ens entestem a dissimular, a pensar que estant bé amb els altres ja ho tenim tot aconseguit, i no és així. Un mateix és el més important que té a la seva vida. I per què ens entestem a oblidar-nos, a deixar-nos tancats en un calaix. Arribat a aquest punt és hora de definir-nos. Preguntem-nos que volem, que n'esperem d'aquesta vida, i el més important, que n'esperem de nosaltres mateixos i quan estem disposats a arriscar i invertir per les nostres ambicions i objectius. Però hem de tenir clar quins són els nostres reptes, les nostres sanes obsessions. Això, per a mi, és la tasca més dificil que em puc plantejar en aquest moment. Sabem que som capaços de fer el que ens proposem, que som imparables quan ens hi posem, quan reconeixem que no caminem sols i que nosaltres mateixos som el millor company d'equipatge que podem dur. Aconseguirem tot el que ens proposem quan tinguem clar qui som i cap a on anem.
