El setembre tot ho sembra!

Avui no és un dia especial, ni tansols per marcar en el calendari. Avui s'acaba l'agost i amb ell se'n van mil aventures, un agost tranquil i remogut, apassionant a l'hora que indestecable. Deixem l'Agost que recordarem, que escriurem en una pàgina de les nostres vides. N'hi ha que han tingut sort i els hi ha bufat el vent a favor. N'hi ha que simplement han viscut la calor com qui viu el florejat de la primavera o el fred de l'hivern. Jo sóc de les afortunades, tot i que no poseeixo grans fortunes, tot i que he patit la calor intensa rere finestres velles, per res del món aïllants. Però poseeixo el que molts voldrien per ells. Les ganes de viure, poseeixo les ganes de somriure i de tirar endavant. Compto amb algú que em fa costat, que m'estima i que junts res és impossible. Perquè l'impossible per nosaltres és tot allò possible que triga més a fer-se realitat. Però amb esforç i amb ganes entrem al setembre, i començarem amb nous projectes, sempre amb la ment activa i amb ganes de començar el meu marketing personal. Ens podràn treure el pa de les mans però aquesta crisi no podrà amb les ganes de viure. Vivim en un país, desde diferents prespectives, sense futur. Però no ens permetem creure insignificants. Vivim en un territori petit, minúscul, sovint menyspreat internacionalment i segurament que per mèrits pròpis, però formem part d'un gran món ple d'oportunitats. Potser no dura gaire aquest optimisme, potser cauré en l'intent, però diuen que a base de pedres et pots construïr un monument, un palau, o la teva història sent més fort que mai! Ningú et salvarà si no et salves tu mateix!

Tu i les circumstàncies. Però finalment Tu!