Un rol divertit, important i productiu

És un company, un amic, el teu protector o fins i tot el teu àngel de la guàrdia. És aquell que t'agafava de la mà quan tot just havies après a fer dues passes, aquell que t'ha salvat de tantes situacions familiars. Tot just és aquell amb el qual jugaves a pilota o a fet i amagar, aquell que t'emprenyava però no per això t'estimava menys. És el mateix que et regalava juguines o et portava al cinema, aquell que et feia enfadar però que en el fons t'agradava i ho tobaves divertit. I és la persona que t'ha inculcat valors i t'ha ensenyat a volar, a ser lliure i a lluitar. Aquest mateix que vint anys després encara segueix dien-te, tot i ser la única que té, neboda favorita quan ja has entès el significat. És amb el que jugaves de petita i amb el que avui pots conversar de tot i de res amb unes copes sobre la taula.  És, per suposat, aquell que a pesar de distàncies hi pots comptar i que amb un toc d'experiències et donarà un cop de mà. El mateix que estarà disponible per escoltar-te, comprendre't i donar-te bons consells. 

I tot això és el que em ve a la memòria ara que visc aquesta experiència com a espectadora d'una història similar però amb uns altres protagonistes. I em venen al cap mil històries i envejo aquest rol, perque és divertit, a la vegada que important i productiu. I no ho valorem de petits però de grans entenem el lloc que ha estat ocupant a la teva vida tot aquest temps. I no tothom té un tiet, i no tots són iguals, però només qui tingui un de bo entendrà tot el que signifiquen aquestes paraules, el que significa que tots coneguin el teu amb un article determinat, aparentant l'únic que existeix en el planeta. De fet l'únic que voldries i vols tenir.

Autoestima, aliada o enemiga

A vegades tenim la sensació de dominar la nostra vida, de ser amos i senyors de cada pas que fem i de tot el que diem però no ens adonem que hi ha alguna cosa més enllà de la teva persona, una cosa molt dificil de controlar i que predetermina els teus passos, que t'empeny a fer petits i grans salts sense barreres ni limitacions mentals, que t'agafa de la mà i et fa creure que allò que trepitges és terra ferma i que si no ho és, només hi perdràs una sabata però seguiràs caminant. O pel contrari, et posa una barrera allà on tu hi seguiries marcant el camí, allà on tu hi voldries marcar la diferència, allà on en el teu món utòpic series capaç de fer-ho gairebé tot. I et pica a la porta en el precís instant en que estàs a punt de sortir, i ho fa per recordar-te que no en seràs capaç,que no ets prou vàlid, i ho diu amb tanta convicció que te la creus, i arribes a estar convençut que ho diu per protegir-te perque no en surtis ferit. La mateixa que et limita el camí, i ho fa com la dictadora dels teus sentiments, aquella que sentencia les teves capacitats, els teus moviments i els teus coneixements, aquella que apareix a les teves converses amb el teu jo interior i talla amb un cop sec la cinta de rodatge de la teva imaginació, la talla i n'enganxa una de nova en la que tu ja no n'ets el protagonista perque algú, el qual que et fa creure que és millor que tu, ocupa el teu lloc, et substitueix amb un somriure gairebé fulminant. Però arriba el dia que et canses de tenir una veu dia si i dia també repetint insistent que no ets ni seràs capaç de fer-ho ni de triomfar a la vida, que seràs incapaç d'assolir tots aquells objectius que t'has imaginat juntament amb el teu coixí, el teu fidel company de nit, de llàgrimes, de viatge sense sortir de les quatre parets. Tot allò que has imaginat fer si sabessis com convèncer la teva enemiga en aliada, en amiga que porti el teu nom, el teu cos i el teu cor i que et faci forta per poder fer del teu món utòpic realitats del dia a dia.