Hi ha persones que no han pensat mai en volar, ni s'han imaginat en viure una vida millor. Hi ha persones que de la comoditat en fan una forma de vida sense adonar-se que allò important es va perdent pel camí, per entestar-se a acomodar-se en el problema i no en sortir-hi reforça't, per no fer-se autocrítica i pensar que aquella és la millor de les vides que podria tenir. L'existència està feta per evolucionar, per construïr il·lusions i per cuidar dels teus, per lluitar per els teus somnis i els teus objectius. Però per això últim, has de tenir objectius i somnis, metes per aconseguir. Qui no lluita, qui no vol posar-se a prova per caure i recaure i ser més fort, no viu.
Les persones tenen un motor que els fa tirar endavant, que fa que no es conformin en ser simples essers, que els fa provar nous projectes, aquest motor se'n diu motivació, motivació i il·lusió per fer noves coses, per cuidar a qui els envolta i per lluitar per a que sempre estiguin allà.
Sabeu, l'existència també va lligada als sentiments i un del més important és el sentiment de pertanyença, pots viure molts anys en algún lloc però que no t'hi lligui gairebé res important, no perque no hagis passat bons moments si no perque pesen més els mals records. Que t'agradi un lloc moltes vegades va relacionat amb l'experiència que hi has tingut, potser que et sentis d'un lloc i coneixe'l només de fa 5 anys enrere. Però no, realment no et sents lligat a aquell lloc concret. El sentiment de pertanyença te'l defineixen les persones que et marquen, que t'estimen i que volen el millor per tu i que tu vols el mateix per ells. Potser aquell lloc, el qual hi has viscut desde que eres petita i que ara només el vols veure de passada, t'hi lliguen algunes persones molt importants però tot i així segueix pesant els records que en un passat no et deixaven tirar endavant i que a dia d'avui encara et fan plorar.
Els sentiments són tant complexos que moltes vegades en pots sentir dos d'oposats al mateix temps i amb la mateixa intensitat i és quan entres en un caos profund, és en el moment que no entens ni el perquè ni el com de tot plegat. La vida, la vida, no sé com dir-ho però no hi ha vida si no hi han petites lluites diàries, si tu no lluites pels teus objectius, si tu no tens metes a assolir. La vida es perd quan mires cap a un altre cantó, quan no et qüestiones a tu mateix, la vida es perd i amb ella les persones que estaven allà.
