viernes, 22 de abril de 2011


Que maco és escriure tot el que sents quan en un instant tanques els ulls i recorres els records guardats conjuntament amb ell. Ell, aquella persona, aquella veu, aquell desig, aquell rostre i aquella mirada. Ell, el foc i la paraula, la claror del dia i la llum de la nit que enlluerna un cel plegat d'estrelles blanques que dibuixen un gran somriure. I que bonic és tancar els ulls quan vas a dormir i recordar els dies que has passat dormint amb ell. I que bonic que és quan obres els ulls i despertes al seu costat, la seva olor, el seu despertar, els seus ulls mig clucs i el seu cabell mig escabellats. I quan amb un somriure em mira, m'abraça, i molt fluix a cau d'orella em recorda com m'estima. I que bonic que és sentir-lo tant aprop quan en algun moment el tinc tant lluny. I que fantastic és trepitjar fort el terra seguint els seus passos, seguint la seva olor i la seva ombra. I que ideal que és tenir-te cada segon al meu cap i al racó més profund del meu cor i els meus sentiments. I quina vida m'esperaria si, sense la seva mà on agafar-me, em trobes davant aquest precipici. Però et miro present, en una foto o en una imatge de la meva imaginació, i et veig tant tranquil, tant seré, tant maco, i tant tu, i és quan em descobreixo estiman-te, vivint la dolça vida Gràcies a tu!

viernes, 15 de abril de 2011

Darrere la felicitat dels altres.

M'agrada sentir històries de famílies. M'agrada veure la felicitat dibuixada a la cara d'aquell fill que amb un gran somriure transmet tot l'amor rebut. I m'agrada veure aquests fills parlar de les anècdotes familiars seguides d'emocions diverses, que sense adonar-se i a vegades sense valorar-ho prou, transmet la felicitat d'una família sostentada per l'amor i la complicitat.
I m'agrada veure a la persona que més m'estimo envoltada de tot aquest amor que el porta a l'estabilitat i a la seguretat. I m'agrada perque hi disfruto. Gaudeixo observant les hores dedicades a mantenir un vincle, les hores dedicades a conversar, a comentar aquell programa o a discutir que és millor pel futur del fill.
Així com m'agrada disfrutar i gaudir de les vivències curioses de les meves amistats dins aquelles quatre parets on s'amaguen mil i una aventures de tots colors. On el pare despistat, la mare massa atenta i la filla "tarambana" fan un conjunt harmoniós. I m'agrada i hi disfruto.
I sento enveja, i m'amago darrere aquesta enveja sana que em transporta al meu pròpi món imaginari, d'ensomni, el món que dibuixo a les nits mentre somio una vida sense conflictes, amb una base de solidaritat i amor. I m'agafo a tota aquesta xarxa de persones que m'obren els seus móns, que m'expliquen amb un somriure allò que dona sentit al seu benestar, i agraeixo que m'expliquin i em convidin a somiar un món similar.
I m'agrada. I odio aquells que sense solta ni volta desprecien i desvaloren aquella paternitat que tant ha vetllat pel seu benestar. I els odio amb totes les meves forces.