viernes, 28 de noviembre de 2014

Carta a un company i amic que no parlava

Estimat Cucu,

Avui fa just un any que vas marxar, i vas decidir fer-ho als meus bracos. Vas ser el meu petit compay, el meu petit tresor que sense parlar em vas fer molt de costat. Encara recordo com em venies a veure amb la pilota quan jo estudiava a la meva habitació suplicant-me que jugués. Jo et duia al menjador però de seguida et tornava a tenir allà, insistent. I encara recordo com feies guàrdia davant la nevera perque ningú passés per allà sense pagar peatge. O fins i tot quan venies corrents desde qualsevol racó del pis quan senties la bossa de les madalenes. I recordes tu, com t'amagaves sota al llit quan arribava l'hora de dormir? Se'm dibuixa un somriure només pensar-hi, erats tant llest que t'havia de perseguir per entrar a la gàbia a les nits. I si, també recordo quan em despertaves ben aviat rascant la porta de la gàbia suplicant sortir. Calia fer-ho també els diumenges? Vas ser un animaló molt graciós i amb molt caràcter. Encara recordo com t'enfadaves després de llargues sessions de fotografies o de petons meus. I quan et colaves dins del llit suplicant que el Martí i jo ens despertessim. I molt insistent que erats, gairebé no t'havia portat fora de l'habitació que ja hi tornaves. I mai oblidaré aquell moment en el que vas deixar de ser Cuca per ser un bon "macho". Que amagat t'ho tenies punyetero. I tampoc oblidaré lo ràpid que et tornaves a embrutar després d'haver-te netejat. I si, ja sé que no t'ho feia bé, que després t'havies de netejar tu sol al raconet de sota la televisió. Tinc tantes anecdòtes de tu i amb tu, que aquesta va ser l'explicació de tantes llàgrimes pel teu adéu. Desde aquell dia de 2008 que et vaig traslladar amb la Igualadina a Esparreguera fins el 28 de novembre de 2013 ens vas omplir de vida, em vas ensenyar que no cal parlar ni ser persona per estimar i ser estimat. I encara que quan recordo el teu últim dia se'm fa difícil no plorar, també se'm fa dificil no somriure quan penso amb tot el temps que vam passar junts.

Per molts només vas ser un animal, per mi vas ser el meu company.
Mai t'oblidaré, gràcies.

T'estimo Cucu!


Tiere sind die besten Freunde.