Comença la partida

A vegades mirem la vida com si no fós el nostre terreny de joc, com si fóssim una peça descol locada esperant el nostre torn que no arriba mai. Però arriba un dia que et canses d'esperar que algú tiri els daus per tu, llavors és quan te n'adones que cal omplir-se de valentia i moure fitxa afrontant la remor que has deixat enrere, aquella que segueix impedint que progressis amb rapidesa. I és llavors quan comença la partida, la teva partida. I ho faràs amb molta por, perque així t'han educat, i pensaràs que no ho fas bé o que no en seràs capaç i això et tirarà dos passos enrere per cada un que faràs. I recauràs pensant en aquells monstres del passat que has intentat oblidar, però tornaràn i ho faràn amb força com cada vegada que, sense avisar piquen a la porta dels teus sentiments i et fan plorar i la teva por augmentarà. Però després d'una llarga, o no tant llarga nit de mullar el coixí, pensaràs en aquell rostre que et dona tanta vida, aquell que et dona tanta força quan més la necessites. T'apareixerà per fer-te recordar totes les victòries que has aconseguit, per fer-te entendre que res ni ningú t'ha fet parar i que a pesar de la teva por sempre has tirat endevant, passet a passet, sense pressa però sense pausa, discreta però eficient. I en aquest moment tornaràn a pesar més les teves virtuds que els teus defectes. I és en aquest moment que has de procurar quedar-te i no tornar a ser dèbil en front les pors del present i del passat. No sabràs com alliberar el pes del teu passat però no t'hi pots quedar en ell. Qui es lamenta el seu present mirant només el seu passat, el fracàs el té atrapat. El passat és un aprenentatge pel present i el futur, per crèixer i ser més fort tot i que no sempre la teva ment ho vulgui veure així. Tenir por és sa i ens ajuda a ser realistes, però mai hem de deixar que les pors controlin les nostres vides. A vegades es necessita temps per saber dominar i gestionar la por, però estic segura que es pot acabar aconseguint.