I avui t'escric per recordar-te en un futur, per dir-te que no et rendeixis quan estiguis desmoralitzada i quan la llàgrima estigui a punt de caure dels teus ulls, t'escric per fer-te saber que la lluita diària és la raó, l'impuls que et fa avançar i trobar un camí millor o fins i tot trobar el teu camí que a hores d'ara potser no tens molt clar. N'hi ha que diuen que es pot viure sense preocupacions, vivint el dia a dia amb més intensitat, amb més valentia i sense pors, aquelles que et roben la mobilitat i t'impedeixen saborejar la victòria o experimentar el fracàs. Potser costa de concebre una persona despreocupada ja que per les nostres venes hi flueix la sang amb molt intensitat, de la mateixa manera que corren pensaments pel teu cap i que crees sentiments i lligams amb moltes de les persones que es van creuant pel teu camí. Així doncs no sé fins a quin punt podries eliminar per complet les preocupacions que et fan tenir alts i baixos, en qualsevol cas, mai hauries de deixar que les preocupacions s'apoderin dels teus dies o deixar que una por esborri mil somriures. En definitiva, no hauries de permetre mai deixar que alguna cosa que creus incontrolable domini la teva vida, perque com bé he dit, la teva vida és teva i per tant l'has de viure com més t'agradaria. I quina estúpida mania això de comparar-te amb algú cada dia, algú que creus que és superior a tu, algú que et serveixi d'excusa per posar-lo d'exemple i torturar-te creien-te i inventan-te que fa coses que tu ni podries somiar. Però t'oblides que aquell algún dia va tenir la mateixa por que tu, algún dia es va preguntar si ell en seria en capaç, per que, com bé saps, ningú neix sent enginyer, infermer, o sabent parlar tres idiomes, però aquest algú va mirar a la cara als seus temors enfronant-se amb el fracàs, i si algún dia el va conèixer, va aprofitar-lo per ser més fort i aprendre de l'experiència. No oblidis mai que tota persona pot aconseguir el que es proposi i si no arriba al resultat final, sempre tindrà petites victòries aconseguides durant el trajecte. Rendir-te no entra en el teu vocabulari, és per això que a vegades no entenc perque et deixes portar per les pors o les falses autoconviccions de tu mateixa que et fan estar paral·litzada sense donar-te la oportunitat de crèixer com a persona. Mires enrere i a pesar d'aquestes pors, veus que mai has parat però res és suficient per valorar-te com a tal. Per això t'escric, perque et conec i sé que pots arribar a ser molt forta quan t'ho proposes, sé que en moltes ocasions i a pesar de les pors i el passat/present que t'ofega sempre has volgut intentar coses que creies fora del teu abast, i no t'ha sortit tant malament, oi? i doncs, a que esperes per saltar, per trobar el teu camí, per provar realment coses que si que estàn al teu abast encara que tu creguis que et queden grans o que no ets prou llesta per portar-ho a terme. A la vida no es guanya res si no t'arrisques, perque el NO és un nou aprenentatge i el fracàs és no intentar-ho. Que ja ho diem els catalans "QUI NO ARRISCA NO PISCA"
