Tu i les circumstàncies. Però finalment Tu!
A vegades ignorem la importància de cuidar les persones que ens marquen, que ens fan costat, que ens fan un lloc a la seva vida. A vegades simplement donem per sentat que hi seràn per sempre i per això no les mirem als ulls ni els parlem amb delicadesa. No apreciem els valors que ens aporten cada relació humana, simplement mirem, assumim i continuem com si res. Però te n'adones que no ets una persona individual, ets única per les circumstàncies, per aquell consell que et va donar un vell amic, per aquell gest no material que va tenir la teva mare, pel somriure d'aquella persona en la que heu construit una història. No ets tu, és el context, les circumstàncies que t'envolten, de la manera que les assimiles, de la manera que fas productiva una conversa. És la manera que reps, personalitzes i poses en pràctica. Tot allò que reps i adaptes per fer possibles els teus somnis, les teves il·lusions. Perque ben mirat, si que ets tu, bé, tu i la circumstàncies, però sense la teva manera no ho hauries fet únic i teu. I això que has fet teu algú altre ho modificarà i ho personalitzarà. I així és. Ho confessaré. M'apassionen les persones amb iniciativa, admiro els que busquen insistents, els que s'equivoquen i tornen a insistir, admiro les persones que canalitzen els factors externs i insignificants per fer-hi alguna cosa altament productiva. Però no només m'apassionen, si només fos això m'hauria enterrat en la meva hipocresia, és aprendre i aplicar-ho. El que és important de debo és sentir curiositat. La curiositat, els somnis, les ambicions són el nostre motor per sentir-nos realitzat. I per això és important escoltar i apreciar, tenir en compte cada opinió, cada gest.
No hay comentarios:
Publicar un comentario