viernes, 15 de abril de 2011

Darrere la felicitat dels altres.

M'agrada sentir històries de famílies. M'agrada veure la felicitat dibuixada a la cara d'aquell fill que amb un gran somriure transmet tot l'amor rebut. I m'agrada veure aquests fills parlar de les anècdotes familiars seguides d'emocions diverses, que sense adonar-se i a vegades sense valorar-ho prou, transmet la felicitat d'una família sostentada per l'amor i la complicitat.
I m'agrada veure a la persona que més m'estimo envoltada de tot aquest amor que el porta a l'estabilitat i a la seguretat. I m'agrada perque hi disfruto. Gaudeixo observant les hores dedicades a mantenir un vincle, les hores dedicades a conversar, a comentar aquell programa o a discutir que és millor pel futur del fill.
Així com m'agrada disfrutar i gaudir de les vivències curioses de les meves amistats dins aquelles quatre parets on s'amaguen mil i una aventures de tots colors. On el pare despistat, la mare massa atenta i la filla "tarambana" fan un conjunt harmoniós. I m'agrada i hi disfruto.
I sento enveja, i m'amago darrere aquesta enveja sana que em transporta al meu pròpi món imaginari, d'ensomni, el món que dibuixo a les nits mentre somio una vida sense conflictes, amb una base de solidaritat i amor. I m'agafo a tota aquesta xarxa de persones que m'obren els seus móns, que m'expliquen amb un somriure allò que dona sentit al seu benestar, i agraeixo que m'expliquin i em convidin a somiar un món similar.
I m'agrada. I odio aquells que sense solta ni volta desprecien i desvaloren aquella paternitat que tant ha vetllat pel seu benestar. I els odio amb totes les meves forces.

No hay comentarios:

Publicar un comentario