Que maco és escriure tot el que sents quan en un instant tanques els ulls i recorres els records guardats conjuntament amb ell. Ell, aquella persona, aquella veu, aquell desig, aquell rostre i aquella mirada. Ell, el foc i la paraula, la claror del dia i la llum de la nit que enlluerna un cel plegat d'estrelles blanques que dibuixen un gran somriure. I que bonic és tancar els ulls quan vas a dormir i recordar els dies que has passat dormint amb ell. I que bonic que és quan obres els ulls i despertes al seu costat, la seva olor, el seu despertar, els seus ulls mig clucs i el seu cabell mig escabellats. I quan amb un somriure em mira, m'abraça, i molt fluix a cau d'orella em recorda com m'estima. I que bonic que és sentir-lo tant aprop quan en algun moment el tinc tant lluny. I que fantastic és trepitjar fort el terra seguint els seus passos, seguint la seva olor i la seva ombra. I que ideal que és tenir-te cada segon al meu cap i al racó més profund del meu cor i els meus sentiments. I quina vida m'esperaria si, sense la seva mà on agafar-me, em trobes davant aquest precipici. Però et miro present, en una foto o en una imatge de la meva imaginació, i et veig tant tranquil, tant seré, tant maco, i tant tu, i és quan em descobreixo estiman-te, vivint la dolça vida Gràcies a tu!