Viure dormint *

A vegades les paraules no són l'expressió de l'ànima ni el reflex del patiment, no són ni la tercera part d'un físic ple de complexes, un cos que viu sota la pressió i la foscor d'una nit sense estrelles i sense fanals. A vegades tancar els ulls no és simbol de no veure-hi res, és el que se'n diu, somiar, evadir-te de tots els mals que t'envolten, d'ofegar les teves pors imaginant el teu desig i fugint del teu present. I és així quan un veu més fosc en quan més oberts té els ulls, quan observa el seu entorn i veu la manca de tantes coses fonamentals per la que tothom necessita recolzar-s'hi, quan un veu que més enllà dels seus peus no hi ha res més que un terra inestable, d'un futur i un present incert, de molta por, i molta frustració. I és així quan necessites escapar, oblidar-ho tot durant un temps, de ser per fi capaç d'aconseguir tot allò que t'ha mancat, de ser i sentir-te capaç i valorat, de crèixer com a persona, obrir nous camins cap a una llibertat i una plenitud personal. Ganes de desconectar, i d'estar amb tu!

Març de 2011