Declaració d'intencions

A vegades tenim la sensació d'estar sols al món, d'estar morint lentament en l'agonia que marca la nostra existència, aquella que ens porta a viure cada dia com si fos un dia més en el qual esperes un miracle perque tot canvii, perque aquells monstres del passat que segueixen tant presents, se'ls endugui la riuada més gran de la història i que per fi et deixin respirar tranquila, respirar l'aire fresc d'una onada de canvi que t'introdueixi al món del "tu si que pots". Tu si que pots fer la teva vida, si que pots lluitar contra les teves pors, segurament imposades per l'entorn en que has crescut, deixar-les enrere superant-les i fent guanyar el positivisme que s'amaga en algún raconet amagat dins teu, el qual t'espera per seguir caminant al teu costat, tu si que pots fer tot allò que et proposis.

És dificil lluitar contra allò que et pesa, que et fa sentir un buit a l'estòmag i una patada al mig del pit. És dificil, sabent que tot i la distància que has pres, encara et retornen tots aquells sentiments que et fan qüestionar-te i et porten a records dolorosos. Però has pres distància i t'has envoltat de gent que val la pena, que t'aporten experiències i actituds positives i que et fan col·leccionar una sèrie de sentiments positius, els quals has d'aprendre a canalitzar, valorar i aprofitar per fer-te una persona valuosa, la persona que et costa tant trobar però que habita dins teu, aquella amb pors però valenta, que sap apostar, perdre i guanyar. Aquella persona que tant t'has imagina't però que sempre l'has vist tant llunyana, gairebé inaccessible.

I no t'has de construir a través dels altres però si que t'has d'envoltar de persones que et diguin que si que ho pots fer encara que la fita sigui gran, persones que confiin amb tu, i en definitiva, envoltar-se de persones positives i exitoses, i que puguis canalitzar la seva energia i aplicar-la conforme el teu caràcter. No es passa de ser negatiu a positiu en un dia però es tracta de saber trobar les eines i començar a treballar per a que la negativitat no s'emporti més oportunitats ni més temps del que ja s'ha endut.

Les persones que sempre els hi han dit que no poden o no s'han sentit recolzades pels que creia que eren els pilars fonamentals de la seva vida els costa molt veure's a sí mateixos com a persones vàlides per realitzar una nova tasca, per assolir una nova responsabilitat i això els paralitza i els esgota, ja que és una lluita constant entre el voler i el no atrevir-se, mentres la teva voluntat i les teves ganes volen fer mil coses el teu cap s'encarrega de buscar tots els aspectes negatius que l'envolten, et fa entrar en pànic i mantenir-te en la zona de confort.

I avui, per començar a fer fora aquests fantasmes que m'ofeguen, vull escriure aquestes linies. Jo, timidament, he anat trampejant, he anat fent saltironets per contradir a tot el meu pesimisme, no quedar-me en una zona de confort i crèixer com a persona. A pesar d'això, encara pesen molt les actituds que formaven part del meu cercle més immediat, tot i veient-los de lluny. Encara tinc pors absurdes i desconfiança envers les meves aptituds. He progressat perque totes les persones que he conegut fora d'aquest petit cercle de negativitat m'han fet veure que segurament sóc més útil i capaç del que m'havien fet creure. Però la qúestió és, com veure't capaç i com acabar de creure en tu mateix? Aquest, amics meus, és un trajecte complicat del qual no em penso baixar encara que es faci llarg. Perque si una cosa va amb mi, és el no rendir-me.