Elogi als meus vint-i-cinc

Aquest escrit va dedicat als meus vint-i-cinc anys, els quals ja no tornaran però que estan a punt de marcar un punt i seguit a les pàgines de la meva vida. El punt per tancar un quart de cicle i el seguit per continuar amb les ganes de seguir avançant, seguir creixent, seguir treballant per ser una persona de profit, per continuar perseguint els meus somnis i les meves ambicions.
Normalment no valorem el que tenim o el que hem aconseguit amb el pas del temps, pel contrari, ens entestem a remarcar les coses negatives, les pors i els mals actes que alguna vegada hem pogut fer. Ens entestem a depreciar-nos i a pensar que no hem arribat a cap lloc, que ens passen els anys sense pena ni glòria. Ens equivoquem. Els anys passen de la mateixa manera que un continua vivint i amb això, assolint noves experiències, aventures, noves pors i sentiments que ens toquen la fibra, que ens fan més forts o simplement ens fan canviar el nostre punt de vista. No ens mantenim en un estat d'estabilitat, ens mantenim en un canvi continu i inconscientment ens anem formant i transformant cada dia, a cada hora, minut i segon.
Avui reflexiono sobre els meus vint-i-cinc anys que deixo enrere. Anys que m'han fet forta alhora que temorosa, que m'han fet somriure i també plorar, que he conegut i desconegut a gent propera, anys en que he seguit endavant però també m'he aturat dubtosa dels meus pasos i recordant velles pors que tenia més present del que em pensava. Amb tot això tinc ganes d'explicar que avui sóc la mateixa essent una altra, ja que m'han passat els anys, els quals m'han portat a viure noves experiències, noves emocions i noves aventures, a conèixer persones diverses i començar a comprendre que la bona convivència amb un mateix és una de les coses més importants per poder viure en societat, per estar en pau amb un mateix, per tenir èxit i per saber valorar i estimar als altres. Avui em sento força orgullosa del que he estat capaç de fer i aconseguir, estic satisfeta dels pasos que he donat i molt agraïda a les persones que m'han ensenyat com poder volar. M'ha costat déu i ajuda arriba fins aquí, com bé deien els Manel, tant, que encara hi ha dies que no hem crec tot això que escric, dies en que la por, la inseguretat i la negativitat m'envaeixen lentament fins aconseguir una foscor absoluta dins meu. Però avui, estic segura que els vint-i-sis m'aportaran tot allò que jo desitgi i que m'obriran el camí cap a aconseguir el meu somni, i poder ser forta per no tornar a defallir quan em diguin que no en sóc capaç. Estic aprenen a volar i continuaré lluitant per que ningú em torni a tallar les ales. Benvinguts siguin els vint-i-sis!

" Nunca dejes que nadie te diga que no puedes hacer algo. Ni siquiera yo, ¿vale? Si tienes un sueño, tienes que protegerlo. Las personas que no son capaces de hacer algo te dirán que tú tampoco puedes. Si quieres algo ve por ello y punto. " En Busca de la Felicidad