Pagant sant Pere canta, i els altres moren de gana.

Avui, just quan anava amb autobús cap a la Universitat, m'he posat la ràdio, com de costum, i el primer que he escoltat és una de les conseqüències més vergonyoses de la retallada d'en Super Mas. L'apretada de cinturó que han de fer alguns hospitals com el de Sant Pau que es veu obligat a prendre possibles mesures com reducció de visites de control que fan a persones ja operades, o intervingudes, a l'hospital, i la reducció de 35 places (llits), pel que suposarà el tancament d'una planta sencera de l'hospital, a més de tancar alguns quiròfens per fer front al 10% de retallada en sanitat que ens ha aportat a fer dues passes quilomètriques cap enrere. Una autèntica vergonya. Amb la Salut no s'hi juga. Dues hores d'espera ja eren masses, quantes hores haurem d'esperar ara per consulta? Quants metges sobreexplotats hi hauràn ara incapaços d'atendre bé els usuaris?
I la mateixa història en la reducció dels pressupostos destinats en educació. Hi han escoles que han de fer classes en barracons i seguiràn allà per manca de recursos, d'altres que no podran ni pagar la llum, i d'altres que precisen de mestres que no tindràn. Parlem de Seguretat també? d'acord. En plena crisi on els robatoris augmenten, les places de mossos disminueixen. Retallades i retallades.
Mentres tant què? Eliminen l'impost de successions i els rics Catalans, que és el sector de població que representa Mas, cada dia són més rics i els pobres cada dia més pobres. Si, abans d'aquest govern ja teniem una Sanitat agafada per pinces però semblava que anés progressant, i el govern feia esforços perque fos així o que almenys es quedes en el nivell que estava. Doncs bé, en una sanitat on ens falta molt per recòrrer, ens veiem obligats a retrocedir, i a fer-la cada dia menys accessible per la gent i més accessible pels rics. Igual en educació. On està l'Estat del Benestar quan més es necessita? O és que allò que en diem Benestar canvia segons d'on bufi el vent? No, senyors, no, agafem el diccionari i apliquem-nos al "cuento". Els serveis bàsics no es toquen! Si no es poden millorar ara, ho millorarem quan sortim de la crisi, però de cap manera toca espatllar-ho.
I per quina estranya raó es retalla en primer lloc les necessitats bàsiques i no el sou vitalici de milers d'euros dels politics. Per què no prenem el camí que abandera tants debats polítics cap a la igualtat i la protecció social. Doncs bé, en aquesta situació i en un context de plena crisi, d'una bona bossa d'aturats considerable, i plegat de mileuristes, (i sort els que arriben a cobrar-ne mil) mica en mica ens quedem sense sanitat facilment accessible i eficient, i sense educació amb bones condicions pels nostres fills, aquella educació que és el pilar de tota societat.
Doncs això és el que tenim, si ens pensavem que parlar de classes socials era un concepte arcaic, oblidem-nos, aquest és el tema que està de moda, aquesta és la realitat que van votar tants Catalans, alguns enganyats, submergits en aquesta societat d'ignorants.
I ara només ens queda esperar no posar-nos malalts per no entrar a la Odissea de rebre una sanitat digne.