El dia que vaig decidir estudiar Ciències Polítiques no era per dedicar-me a la política ni segurament tenir-hi i massa res a veure amb la professió en concret. Segurament em va interessar per la oportunitat de conèixer la nostra realitat des de dins, des d'un punt crític, les ganes d'obrir els ulls i qui sap, potser dedicar-me als estudis i projectes en aquest àmbit. Amb el que no comptava era en la reacció dels altres, i realment ha estat i és divertit veure el canvi d'expressions a la cara d'aquells que et pregunten sobre el que estas estudiant, aquesta cara de circumstàncies o de despreci quan dius la paraula màgica: "Politiques". Tot seguit ha estat de recorregut obligatòri explicar en que consistia la carrera i la professió de politòleg, sovint, allunyat de la percepeció de la figura de politica que té la gent. Tot i que no te n'acabes de sortir, et contesten amb un "ah, vale". De fet, si ens possem a mirar el panorama dels nostres polítics, n'hi ha pocs que hagin estudiat aquesta carrera, la majoria d'ells han estudiat dret o hi han arribat sense estudis, potser per això últim va tant malament la cosa. El fet és que arribat en aquest punt de cloenda de la llicenciatura, i coneixent altres àmbits, puc afirmar que, parlo per la meva experiència, aquesta és la millor o una de les millors carreres que un pot fer per crear-se i crèixer com a persona, per construir una opinió crítica, per veure que no és or tot el que llueix, i per ser una mica més conscient dels problemes socials. Aquesta carrera, que s'estudia una varietat de matèries, potser no és una bona sortida laboral, però és una de les millors, en la meva opinió, per crèixer com a persona i en societat. I per assolir nous horitzons.
I aixó és el que compte, estudiar el que a un li agrada, la resta, ja vindrá.
ResponderEliminar