Una mirada a la Jubilació

Si la cobertura social ens ha de garantir una vellesa amb bones condicions a què juguem? Fa temps que em pregunto sobre que passarà quan la generació del baby boom prengui l'status de jubilats, què passarà quan d'aqui uns anys hi hagi més jubilats que gent activa, com segons ens indiquen els index de natalitat, cada vegada més baixos i cada vegada més insostenible en un model de benestar com el d'Espanya. Els diners s'acaben. Potser ens hauriem de replantejar el nostre sistema de pensions, si bé, en certa manera és injust que una persona la qual ha contribuit més de la meitat de la seva vida se li recompensi amb un salari de subsistència sota mínims. Però és el que hi ha, i la situació anirà empitjorant en els anys mentre el nombre de pensionistes augmenti i el nombre de treballadors baixi. No és sostenible en una societat com aquesta, o no serà sostenible a mesura que creixi la immigració i els llocs de treball quedin estancats.
Potser ha arribat el moment de posar-nos seriosos davant la problematica del sistema de pensions no basat en la compensació econòmica equitativa si no en la compensació econòmica depenent de la taxa de natalitat, llocs de treball o immigració del moment, un model que fins ara estava bé, i donava resultats. I és igual, en certa manera, si ens jubilem al 65 o als 67, el problema de rerefons no és treballar més o menys anys, el principal problema és el gran volum de població envellida en front d'un col·lectiu menor de gent activa, i si, ens poden salvar la immigració però s'ha de generar treball i més treball, i aquest país, d'això, en sap ben poc. Per tant és hora de fer un gir de 360º i aplicar un nou model que ens asseguri una vellesa en condicions, potser no cal agafar al 100% el model d'EUA de pensions d'estalvi per un futur, de fons de pensions privats, ja que això només ens aportaria més pobresa i no ens reportaria cap mena de garantia. Potser hauriem de ser innovadors, creatius, i mirar més enllà, mirar el nostre futur com una cosa que està en perill. I si, la transició del canvi pot ser dura i algo costosa, però s'ha de fer i s'ha de saber gestionar i trobar la mesura menys perjudicial i més beneficiosa a llarg temps.
No ho podem allargar més, no podem anar ofegats a últim moment, al últim segon, quan la situació sigui insostenible perque el canvi serà inmensament costos i inmensament perjudicial. Encara hi som a temps.